31 març Roca 8. Travertí
La roca
Roca sedimentària carbonàtica, formada per cristalls de calcita. La paraula “travertí” prové de l’expressió llatina lapis tiburtinus: pedra de Tibur -l’actual Tívoli, proper a Roma- on apareixen i s’exploten diferents tipus de roques calcàries d’origen lacustre. Aquest tipus de roca també s’anomena tova calcària. La mostra presenta una disposició en làmines planes que -in situ- s’estenen horitzontalment uns quants metres o desenes de metres. S’hi observa una successió rítmica en la que alternen capes més compactes i capes més esponjoses.
D’on prové?
D’una pedrera al terme de Porqueres (Pla de l’Estany). La mostra procedeix d’una antiga zona d’extracció de travertí situada entre la carretera C-150 i l’església romànica de Sant Andreu de Mata. La major part del rebaix de la pedrera ha estat reomplert amb terres i s’ha convertit en un solar gestionat per l’Ajuntament de Porqueres que s’utilitza avui com a hort municipal.
Com s’ha format?
Els travertins es formen en ambients aquàtics continentals com a resultat de la precipitació del carbonat de calci sota condicions favorables. En aquest cas, procedeixen de les aigües surgents de la zona lacustre de Banyoles, amb concentracions elevades de bicarbonat (2HCO3-) i de calci (Ca2+). El principal factor que afavoreix la precipitació de carbonat és la desaparició del CO 2 de l’aigua. Aquesta pèrdua pot ser provocada per la descompressió, per l’escalfament o per la turbulència, però, sobre tot, per la presència d’organismes fotosintètics (bacteris, algues, molses, vegetals superiors,…) que desencadenen la precipitació del carbonat de calci, segons la reacció següent: 2HCO3– + 2Ca++ + CO2 = 2CaCO3 + 2CO2 + H2O. Els dipòsits de travertí es van originar, en aquest cas, per l’existència de tapissos de cianobacteris que creixien a la làmina d’aigua que vessava des de l’Estany de Banyoles.
Quina edat té?
La precipitació de travertins a la conca lacustre de Banyoles es va iniciar en el Pliocè i segueix activa en l’actualitat. Les datacions absolutes i la presència de fòssils de mamífers en els dipòsits carbonàtics del Pla de Mata permeten situar aquesta mostra de travertí en el Quaternari. Més en concret, en el Plistocè mitjà, amb una antiguitat entre 65000 i 20000 anys.
Usos
Tradicionalment aquesta roca ha estat emprada com a roca de construcció. A nivell comercial, el travertí procedent de la comarca del Pla de l’Estany es coneix com a Pedra de Banyoles. L’extracció es realitzava mitjançant serres circulars que quartejaven la pedra en blocs d’uns 150 x 50 x 50 cm. Els blocs de diverses mides servien com a carreus per fer murs. Un cop tallats en plaques, també s’utilitzen per fer paviments, columnes o balustrades o, com a roca ornamental, per a revestiments exteriors d’edificis.
Glorieta i paviment en el Camí de ronda de S’Agaró construïts amb pedra de Banyoles.
Curiositats
En el Pla de la Formiga, a poc més d’un kilòmetre de la pedrera de la que s’ha extret aquest bloc, l’any 1887 es va descobrir la coneguda “mandíbula de Banyoles”. Va ser descoberta per uns picapedrers inclosa entre les làmines de travertí i estudiada pel farmacèutic i erudit Pere Alsius. Els experts han formulat diverses interpretacions de la seva assignació taxonòmica. Els estudis moderns coincideixen en que pertanyia a una femella d’homínid preneandertal.
Les darreres anàlisis suggereixen que podria pertànyer a l’espècie Homo erectus amb una antiguitat propera als 65000 anys.
La mandíbula de Banyoles (Foto: Museus de Banyoles)
Tornar al Jardí de Roques