01 abr. Roca 12. Monzodiorita
La roca
Roca ígnia hipoabissal formada per cristalls tabulars de plagiòclasi i feldspat potàssic, de fins a 2 mm de diàmetre. Aquests mostren una textura esferulítica. És a dir, que tenen una forma més o menys globular. També conté biotita i quars. Com a mineral secundari inclou calcita reblint fractures. Exactament es tracta d’una microquarsmonzodiorita. La roca aflora en forma de dics de gruix mètric i llargada decamètrica a quilomètrica, encaixats entre roques metamòrfiques.
D’on prové?
De la pedrera “El Pilar” (antigament anomenada pedrera d’en Jover), situada en el terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà). L’accés a l’explotació es troba a la carretera de La Ganga, a uns 4 Km del nucli urbà de Calonge. De la concessió minera actual n’és titular l’empresa FCC, Construcció.
Vista panoràmica de la pedrera “El Pilar”
Com s’ha format?
Roca formada per la consolidació d’un magma a l’interior de l’escorça.
La seva composició molt rica en plagiòclasi i un percentatge relativament baix de quars i feldspats alcalins la situa en el camp 9a del diagrama d’Streckeisen.
Diagrama d’Streckeisen (simplificat) per a les roques plutòniques
1a: Quarsolita
1b: Granitoide ric en quars
2: Granit de feldspat alcalí
3: Granits
3a: Sienogranit
3b: Monzogranit
4: Granodiorita
5: Sienita
6: Sienites de feldspat alcalí
6a: Quarsosienita de feldspat alcalí
6b: Sienita de feldspat alcalí
7: Sienites
7a: Quarsosienita
7b: Sienita
8: Monzonites
8a: Quarsmonzonita
8b: Monzonita
9: Monzodiorita (Pl An<50)/Monzogabre (Pl An≥50)
9a: Quarsomonzodiorita/quarsomonzogabre
9b: Monzodiorita/Monzogabre
10: Diorites (Pl An<50)/Gabres (Pl An≥50)
10a: Quarsodiorita/Quarsogabre
10b: Diorita/Gabre
Q = quars; A = feldspat alcalí (K, Na); P = Plagiòclasi
(Pl An) = Plagiòclasi tipus anortita (Ca)
Quina edat té?
Els experts situen l’emplaçament d’aquests granits a la fi de l’era paleozoica. En concret, al Carbonífer superiorPermià inferior. Forma part del grup d’intrusions relacionades amb el magmatisme de les fases finals de l’orogènia Herciniana o Varisca.
Usos
Avui dia aquesta roca no té un ús concret. Roques hipabissals semblants han estat emprades per a la fabricació de llambordes, com a roques de construcció i, un cop triturades, com a àrids (graves i rocalla).
Curiositats
En geologia els noms d’algunes roques poden semblar molt complicats. No hi ha cap dubte que la paraula “microquarsmonzodiorita” n’és un exemple. Però, en realitat, no és més que un terme composat per 4 paraules. “Micro” ens diu que els minerals tenen una mida molt petita, difícilment distingibles si no utilitzem una lupa o microscopi. “Quars” fa referència a la presència d’aquest mineral. El terme “monzodiorita” significa que és una roca de composició intermèdia entre la mozonita i la diorita. La paraula “monzonita” va ser definida l’any 1895 quan es va descriure a la zona del Mont Monzoni, al sud del Tirol, a Itàlia. La paraula “diorita” va ser proposada per primer cop l’any 1826 i prové del grec “diorízō” que significa “distingir”, per a diferenciar-la d’altres roques granítiques.
