Roca 7. Granodiorita

Roca 7. Granodiorita

La roca


És una roca ígnia plutònica. Té una textura inequigranular. Això vol dir, que presenta una marcada diferència de grandària entre els cristalls que formen la roca. Els més grans tenen de 3 a 5 mm de diàmetre, amb predomini de plagiòclasi i quars, amb la presència de feldspat potàssic en menor percentatge que en els granits. Conté una proporció força elevada de mica biotita (de color negre). Es tracta d’una granodiorita biotítica de gra gros.

Diagrama d’Streckeisen (simplificat) per a les roques plutòniques
1a: Quarsolita
1b: Granitoide ric en quars
2: Granit de feldspat alcalí
3: Granits
3a: Sienogranit
3b: Monzogranit
4: Granodiorita
5: Sienita
6: Sienites de feldspat alcalí
6a: Quarsosienita de feldspat alcalí
6b: Sienita de feldspat alcalí
7: Sienites
7a: Quarsosienita
7b: Sienita
8: Monzonites
8a: Quarsmonzonita
8b: Monzonita
9: Monzodiorita (Pl An<50)/Monzogabre (Pl An≥50)
9a: Quarsomonzodiorita/quarsomonzogabre
9b: Monzodiorita/Monzogabre
10: Diorites (Pl An<50)/Gabres (Pl An≥50)
10a: Quarsodiorita/Quarsogabre
10b: Diorita/Gabre
Q = quars; A = feldspat alcalí (K, Na); P = Plagiòclasi
(Pl An) = Plagiòclasi tipus anortita (Ca)
nbsp;

 D’on prové?


Palafrugell (Baix Empordà). Les granodiorites i els granit són unes de les roques més comunes a la Costa Brava. A la zona de Palafrugell són molt visibles a la façana litoral de Tamariu, Llafranc i Calella.

 

 Usos


 

Roca formada per la consolidació d’un magma a l’interior de l’escorça. Les roques plutòniques s’han format a partir d’un refredament, en profunditat, d’un magma. S’anomenen plutons a les masses de roques que tenen aquest origen. Quan els plutons s’estenen en superfície amb grandàries de més d’un centenar de kilòmetres, s’anomenen batòlits. En la cristal·lització d’una roca plutònica, el refredament ha estat molt lent, permetent així el creixement de grans cristalls de minerals i resultant una textura heterogènia i granular.

 

 Quina edat té?


Paleozoic, Carbonífer-Permià. Aquestes roques es relacionen amb el màxim metamòrfic regional hercinià. Es creu que es van intruir entre els esquistos a finals de l’Era Primària (fa uns 300 milions d’anys), a conseqüència del magmatisme associat a la tectònica herciniana.

 Usos


Paleozoic, Carbonífer superior-Permià inferior. Les datacions radiomètriques (Ar/Ar en biotita) donen una edat de 288 ± 2 Ma. Forma part del grup d’intrusions relacionades amb el magmatisme de les fases terminals de l’orogènia Varisca o Herciniana.

 

 Curiositats


L’explotació dels feldspats a la zona es va iniciar a la dècada de 1960 amb extraccions mineres subterrànies. Avui tota la mineria de l’empresa és a cel obert. Les antigues galeries abandonades es troben a pocs metres de la carretera N-260.

 

La pedra Rosetta va ser trobada a Egipte en una expedició de Napoleó, l’any 1799. Avui està exposada al Museu Britànic de Londres.