Roca 3. Basalt

Roca 3. Basalt

La roca


Roca ígnia volcànica formada, majoritàriament, per minerals dels grup de les plagiòclasis. Presenta una coloració gris-negrosa. La mida dels seus cristalls sol ser tant petita (<0,1 mm) que no es poden veure a ull nu. Ocasionalment també pot tenir una textura porfírica, en la que uns cristalls més grans destaquen en la matriu microcristal·lina. Els fenocristalls més abundants són d’olivina (1 a 0,5 mm). També n’hi ha d’augita. S’hi observen vesícules, que són cavitats formades per l’alliberament dels gasos del magma. De vegades, els basalts també inclouen fragments de roques preexistents que han estat arrossegades per l’ascens del magma. En aquest cas, són molt comuns els fragments de peridotites procedents del mantell superior terrestre, dominades per minerals del grup de l’olivina.

 

 D’on prové?


El bloc de basalt va sortir de les excavacions realitzades durant les obres de construcció de l’accés Girona Oest de l’autopista A7. Els rebaixos del terreny varen interceptar una antiga colada de laves, just en el límit entre els termes municipals de Sant Gregori i Girona, a la zona de Domeny (Gironès).

 

 Com s’ha format?


Aquest basalt prové del refredament d’una colada de lava emesa durant la darrera fase eruptiva del volcà del Puig d’Adri. Aquest flux de lava va recórrer una distància d’uns 12 km i ha estat interpretat com resultat d’una activitat efusiva. La sortida pausada i continuada de lava es va emplaçar tot seguint les valls dels cursos fluvials. La vora d’aquesta colada encara avui es pot reconèixer per un escarpament que ressegueix la carretera Gi531 entre la zona de Domeny i el torrent del Gàrrep.

 

Materials emesos pel volcà del Puig d’Adri, segons Pujadas, Pallí, Brusi i Roqué, 1997. En verd, la colada de lava. L’estrella vermella assenyala l’emplaçament de la mostra.

 

 Quina edat té?


No existeix una datació absoluta que permeti establir l’antiguitat de l’erupció del Puig d’Adri, estimacions basades en el context del vulcanisme de la zona, li atribueixen una edat Plistocena, dins del Quaternari. Aproximadament, fa uns 150.000 anys.

 

 Usos


 

Emprada tradicionalment com a roca de construcció. Tant com a materia primera de blocs i carreus com per fer elements ornamentals i escultures. Pels seus colors foscos, es pot identificar fàcilment el basalt en els murs construïts en pedra vista. Roques semblants de la comarca de la Selva s’exploten per a l’obtenció d’àrids (carreteres i balast). És habitual observar llambordes de basalt en els paviments empedrats dels carrers.

 

 Curiositats


 

Quan les colades de lava es refreden, disminueixen una mica de volum i es contrauen. Per tant, tendeixen a desenvolupar sistemes de fractures que els geòlegs anomenen “hàbits de disjunció”. Unes de les manifestacions més comunes d’aquests sistemes de diaclasat son les columnes basàltiques de secció hexagonal. A les nostres comarques, algunes columnates constitueixen paisatges singulars. És el cas de la cinglera de Castellfollit de la Roca, la pedrera del Boscarrò, a Sant Joan les Fonts, o la xemeneia de Can Guilana, a Sant Julià de Ramis.