Roca 2. Granit

Roca 2. Granit

La roca


Roca ígnia plutònica fèlsica. Els geòlegs anomenen “fèlsics” als minerals, roques i magmes rics en elements lleugers com el silici, oxigen, alumini, sodi i potassi. El terme prové de la combinació de les paraules feldspat i sílice. La roca té una textura inequigranular. Això vol dir, que presenta una marcada diferència de grandària entre els cristalls que la formen. S’hi veuen minerals de 0,5 a 1,5 mm de diàmetre, amb una proporció semblant de quars, feldspat potàssic i plagiòclasi. També inclou biotita. La mostra correspon a un nucli residual de roca inalterada de geometria subesfèrica (bola granítica), partit artificialment. Sobre la superfície trencada es poden observar fractures internes disposades en paral·lel.

 D’on prové?


D’un indret indeterminat proper al poble de Gualba ( Vallès oriental). Al vessant sud del Montseny són molt comuns els afloraments de monzogranits biotítics. Són roques fàcilment meteoritzables que originen blocs de formes esfèriques. En aquest cas la mostra ha estat cedida per l’empresa MAJORPI, Excavacions.

 

 Com s’ha format?


Tot i que s’ha descrit genèricament com un granit, si som més precisos, el bloc és en realitat un monzogranit biotític de gra mitjà a fi. Els monzogranits són roques ígnies plutòniques que es situen en el camp 3b del diagrama d’Streckeisen. Igual que totes les roques plutòniques, aquest granit es va formar per la consolidació d’un magma a certa profunditat de la litosfera. Els experts, consideren els monzogranits com a productes finals de la cristal·lització fraccionada d’un magma de composició granítica.


Diagrama d’Streckeisen (simplificat) per a les roques plutòniques
1a: Quarsolita
1b: Granitoide ric en quars
2: Granit de feldspat alcalí
3: Granits
3a: Sienogranit
3b: Monzogranit
4: Granodiorita
5: Sienita
6: Sienites de feldspat alcalí
6a: Quarsosienita de feldspat alcalí
6b: Sienita de feldspat alcalí
7: Sienites
7a: Quarsosienita
7b: Sienita
8: Monzonites
8a: Quarsmonzonita
8b: Monzonita
9: Monzodiorita (Pl An<50)/Monzogabre (Pl An≥50)
9a: Quarsomonzodiorita/quarsomonzogabre
9b: Monzodiorita/Monzogabre
10: Diorites (Pl An<50)/Gabres (Pl An≥50)
10a: Quarsodiorita/Quarsogabre
10b: Diorita/Gabre
Q = quars; A = feldspat alcalí (K, Na); P = Plagiòclasi
(Pl An) = Plagiòclasi tipus anortita (Ca)

 

 Quina edat té?


Els geòlegs situen l’emplaçament d’aquests granits a la fi de l’era paleozoica. En concret, al Carbonífer superior-Permià inferior. Roques semblants de localitats properes han estat datades radiomètricament (Ar/Ar en biotita) en 287 ± 3 Ma. Forma part del grup d’intrusions relacionades amb el magmatisme de les fases terminals de l’orogènia Herciniana o Varisca.

 Usos


Emprada tradicionalment com a roca de construcció. Avui dia aquest tipus de roca es fa servir per obtenir graves. Les formes esfèriques s’utilitzen per fer murs d’escullera i, especialment, per decorar jardins.

 

 Curiositats


En determinats indrets en els que afloren roques de composició granítica, el modelat del relleu ha originat un peculiar paisatge de blocs i formes arrodonides. Aquests paratges constitueixen veritables museus a cel obert de morfologies fantàstiques, que la gent sol batejar amb noms que les relacionen amb el seu aspecte.

Són habituals als massissos de les Guilleries, el Monseny, el Montnegre o les Gavarres. Són coneguts el Rocar de Santa Coloma de Farners o el Rocar de Tiana, al Maresme.