Roca 1. Guix

Roca 1. Guix

La roca


Guix. Roca sedimentària evaporítica, formada per sulfat de calci hidratat (CaSO4.2H2O). La roca té una textura que s’anomena alabastrina. L’alabastre és una varietat de guix de cristal·lització molt fina. Està formada per cristalls de menys de 0,1 mm de diàmetre. Quan recristal·litzen dins de fractures poden assolir fins a 1 mm de diàmetre. La roca mostra una laminació mil·limètrica d’origen sedimentari, amb capes molt fines de color blanc que alternen amb capes de color gris.

 

 D’on prové?


De les pedreres de guix de Beuda (La Garrotxa). La concessió minera actual s’anomena “Unitat d’Explotació Collado Blanco”, sota titularitat de l’empresa ALGÍSS. Està formada per 3 explotacions anomenades Cuffi, Collado Blanco i Cogysa Fracció 1.

 

 

 Com s’ha format?


Els guixos de Beuda es van formar a causa de l’evaporació d’aigües riques en sulfats en una conca marina. Aquesta conca era relativament poc profunda (desenes de metres) i es trobava a la zona sud-pirinenca oriental. Les variacions de composició en els diversos estrats de guix permeten identificar diversos cicles de sedimentació que van originar dipòsits de guix bandat, guix nodular i anhidrites amb ocasionals nivells d’argiles.

 

 Quina edat té?


Els guixos de Beuda són de l’era Cenozoica. S’atribueixen a l’època Eocena. En concret, els experts creuen que es van dipositar entre els estatges Cuisià superior i el Lutecià inferior. Ara fa entre 50 i 45 milions d’anys.

 

 Usos


El guix s’utilitza molt en construcció. És emprat en revestiment de parets i sostres. També com additiu en ciments o com a fundent ceràmic per tal de rebaixar la temperatura del punt de fusió. Els materials fets de guix són bons aïllants tèrmics. En medicina serveix per immobilitzar les fractures òssies en extremitats. El guix s’ha utilitzat clàssicament per escriure a les pissarres. En agricultura s’utilitza com a fertilitzant, per millorar les propietats físiques dels sols i en processos de remediació ambiental.

 

 Curiositats


El guix de Beuda va ser una matèria primera molt valuosa i cobejada durant els segles XIV i XV. Amb l’alabastre de Beuda es van esculpir retaules, tombes reials i nombrosíssimes talles de Mares de Déu. Els experts atribueixen bona part d’aquesta producció a l’anomenat taller o escola de Sant Joan de les Abadesses. En ella destacà el mestre Bernat Saulet. Com a exemples d’aquesta extraordinària producció, en el Museu d’Art de Girona es poden veure avui les Mares de Déu de Besalú, del Mont, de Pontós, de Rocacorba, d’Esperança de Farreres (Flaçà) i alguns retaules. L’any 1340 el rei Pere III va convertir el monestir de Poblet en el panteó oficial de la Corona d’Aragó i va encarregar construir el seu sepulcre i de les seves esposes amb alabastre de Beuda. Jaume I el Conqueridor va arribar a va concedir permisos especials per poder portar l’alabastre de Beuda fins a Poblet.

Mare de Déu de Pontós. Alabastre policromat. Segle XV. Dipòsit de l’Ajuntament de Girona al Museu d’Art de Girona. Núm. de Reg. 130.753.