Roca 5. Calcària nummulítica

Roca 5. Calcària nummulítica

La roca


Roca sedimentària carbonàtica amb una abundant presència de fòssils de nummulits. A les nostres comarques és coneguda com a “Pedra de Girona” atès que es ve explotant des de l’antiguitat a la ciutat de Girona i rodalies. És una roca de color gris clar, que presenta tons gris-blavosos en les superfícies acabades de trencar. Fins hi tot, algunes vegades, mostra tonalitats marronoses en zones superficials o alterades.

 D’on prové?


El bloc de calcària prové de la pedrera Rubau, als Termes Municipals de Sarrià de Ter i de Girona (Gironès).

A l’entorn de Girona, la calcària nummulítica es localitza majoritàriament en els relleus elevats a l’oest de la ciutat, des dels turons de Montilivi, Vista Alegre, les Pedreres, el Calvari, Muntanya de Montjuic, i Muntanya de can Ribes, esdevenint bona part del substrat rocós del Barri Vell.

 Com s’ha format?


L’origen d’aquesta roca és el dipòsit de sediments carbonatats i restes d’organismes en un mar tropical d’escassa fondària. Els sediments formats majoritàriament per restes esquelètiques d’organismes i alguns fragments de minerals i roques van ser compactats i cimentats a causa de la circulació d’aigua rica en bicarbonat i calci. Els fòssils més abundants són closques de nummulits, uns organismes unicel·lulars, avui ja extingits, que pertanyien al grup dels foraminífers.

 Quina edat té?


Les restes fòssils de la pedra de Girona permeten situar-la en a l’era Cenozoica. En concret, situen la seva formació al Lutecià inferior i mitjà, una de les edats de l’època eocènica, ara fa entre uns 48 i 43 milions d’anys.

 Usos


Emprada tradicionalment com a roca de construcció. L’ús de la Pedra de Girona com a material de en l’edificació i obra pública es remunta a l’època romana. Ha estat utilitzada i encara s’utilitza per a l’obtenció d’àrids naturals, per a blocs d’esculleres i com a roca ornamental.

A la ciutat de Girona, la calcària nummulítica és el material més present als edificis del Bari Vell i atorga el color gris tant característic dels monuments.

Un cop extrets i serrats el blocs de pedra més grans i homogenis, les seves superfícies són sotmeses a diversos tipus d’acabats: repicats, buixardats, polimentats o flamejats. La calcària també es fa servir per a la fabricació de calç o ciment. Avui dia es fa servir per fabricar hidròxid de calci i àrids (carreteres, esculleres).

 Curiositats


Els nummulits són els fòssils majoritaris de la pedra de Girona. El terme nummulit prové del llatí i significa “moneda de pedra”. Els nummulits tenen una mida compresa entre els pocs mil·límetres i els 10 cm. Cada nummulit era una única cèl·lula, protegida per una closca de carbonat plena de petites perforacions.

Es calcula que existeixen unes 10000 espècies de foraminífers actuals i unes 40000 espècies extintes. L’anatomia, el cicle de vida i l’ecologia de les espècies actuals ens serveix per interpretar les espècies fòssils.

El nummulits tenen un dimorfisme sexual molt marcat. Presenten formes A (macrosfèriques) fruit d’una reproducció sexual i formes B (microsfèriques), fruit d’una reproducció asexuada. Les formes A són els nummulits petits (però amb la cambra inicial gran). Les formes B són els nummulits grossos (però amb la cambra inicial petita)